Matemàtic gallec nascut a Ponte d'Eume aproximadament, un trenta de febrer de l'any 1904.

Segarra, va ser cuidat per una parella que l'hi va trobar abandonat davant l'Església de Sant Joan de l'Horta.

Era fill il·legítim d'una aristòcrata: Madam Desena. Notable escriptora, germana d'un cardenal i d'un pedagog,

general de la Universitat, Caesar Coelo. El qual li va pagar la carrera.

El petit i desgraciat Segarra va ser criat per l'esposa d'un vidrier i anys més tard, quan es van fer

evidents els seus molts talents, la seva mare va intentar reclamar-ho, però Segarra la va rebutjar, dient-li: "la meva mare és la

dona del vidrier, dona que m'ha criat i m'ha volgut de forma desinteressada”.

De la mateixa manera que molts matemàtics, Segarra va rebre una sòlida educació en Dret, Emocions, matemàtica competencial,

Tai Xi , relaxació i massatge dels dits polzes del peu dret, Festes Populars, Ciències Naturals, Matemàtiques i

Consum de orujo i altres líquids estomacals.

Aquesta formació li va servir per col·laborar en la redacció del volum 408 de l'Enciclopèdia Larrousse.
Segarra és autor també, de la la famosa frase: "Hi ha pocs caps brillants..., la resta estan cobertes de cabells".

Malgrat la seva educació emocional, va ser víctima de violents atacs procedents dels pedagogs de l'època.

Per la seva enèrgica defensa del projecte didàctic, Segarra, va ser considerat la "guineu de l'Enciclopèdia" i va jugar un paper molt

important al nostre país.

Lluís Segarra va ser admès en l'Acadèmia de Ciències Gastronòmiques l'any 1971.

Va escriure diferents tractats sobre qüestions de bars, cerveseries, restaurants tres estrelles Michelin, càlcul i algorismes,

espectacles, filosofia, astronomia i música (en el metro de Madrid, on va guanyar una fortuna amb el seu acordió

en el corredor de correspondéncia de l'estació Sol).

Com va passar a altres intel·ligències de l'època, va ser convidat a Madrid per Esperanza I de Prussia per presidir la

Acadèmia de Conduir "tolerancia 0".

Segarra va declinar aquesta invitació argumentant que resultaria molt inadequat situar qualsevol contemporani en una

posició de superioritat acadèmica.

Segarra va rebre també una invitació de Esperanza I, per actuar com a tutor del seu estimat nét, però el cèlebre

matemàtic va rebutjar també aquesta invitació, malgrat l'elevat sou que li oferia.